FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que expressa un sentiment de l'ànima. L'accent de la passió. Amb accent franc. Amb accent de desdeny. Veu, cant, llenguatge. Els dolços accents del rossinyol. Entonació particular, manera de pronunciar peculiar dels habitants d'una contrada. Parlar amb accent empordanès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'una església amb altar i advocació particular. La capella de Santa Llúcia. La capella del Sagrament. capella fonda Capella del Santíssim quan és separada del cos principal de l'església. Església petita. La capella de Marcús. Església d'una minoria [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
intenció particular. arribar a misses dites Fer tard a). anar a missa Ésser irrefutable, segur. Creu-me: això que dic va a missa. Composició musical escrita damunt el text de l'ordinari de la missa. Compondre una missa. La missa del papa Marcel. missa negra Paròdia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transmissivitat relativa a la refracció d'una ona que travessa la superfície de separació de dos medis. poder resolutiu Capacitat d'un procediment qualsevol d'observació o de mesura i dels procediments químics analítics en particular, de distingir entre dos valors pròxims de la [...]
'escriptura de l'adjectiu espacial no s'ha de confondre amb la d'un altre adjectiu, especial, que vol dir 'característic, particular, peculiar'. Per exemple: Li farem un regal molt especial.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona versada en gramàtica. Ciència que estudia i descriu l'estructura de les llengües o d'una llengua en particular. gramàtica comparada Lingüística comparada. gramàtica descriptiva Gramàtica basada en els usos lingüístics reals sense [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per damunt dels altres, per damunt del comú de les persones o de les coses. Distingir-se pel seu talent, per les seves virtuts. El seu estil es distingeix per l'elegància. Distingir-se en les lletres. Fer particular estimació (d'una persona) amb preferència a d'altres. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l'efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen. Resultat d'aquest raonament. Mètode per a demostrar la validesa d'una successió numerable de proposicions. Procés pel qual un conductor elèctric o un cos magnetitzable [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma particular de fer alguna cosa, de procedir, d'ésser. Això pot fer-se de diverses maneres. La mateixa malaltia no es manifesta sempre de la mateixa manera. No va prou bé així: ja t'ensenyaré de fer-ho d'una altra manera. La millor manera de fer una [...]
